SPECIALISTERNE AL MÓN

Xarxa internacional d’oficines

Specialisterne Foundation

La Fundació Specialisterne és una fundació sense ànim de lucre amb l’objectiu de generar ocupació significativa per a un milió de persones autistes / neurodivergents mitjançant l’emprenedoria social, el compromís del sector empresarial i un canvi global de mentalitat.

SPECIALISTERNE FOUNDATION

Seguretat sensorial: un deure d’inclusió de la neurodiversitat al lloc de treball

oct. 20, 2023

Xiulets d’equips amb bateria baixa. Companys parlant per telèfon. Llums parpellejants. Colors estridents. Olor de menjar cremat barrejat amb productes de neteja. Tots aquests són exemples d’estímuls sensorials que poden resultar aclaparadors i sobreestimulants. Quan els estímuls sensorials superen la nostra capacitat per processar-los i afrontar-los, la nostra salut mental i física es ressenten. Al lloc de treball, el rendiment també es ressent. En alguns casos, la falta de seguretat sensorial pot excloure de la feina a persones altament qualificades.

 

Per desgràcia, sovint no es para esment a la seguretat sensorial al lloc de treball, o només es limita a entorns sensorials extrems (per exemple, la protecció acústica en entorns de molt soroll, com la metal·lúrgia). En els entorns d’oficina, les organitzacions a vegades aconsellen limitar l’ús de perfums, instal·lar llums regulables o permetre l’ús d’auriculars en cas necessari. No obstant això, tradicionalment la majoria dels responsables de la presa de decisions prestaven poca atenció a les consideracions sensorials. Un exemple és la tendència a les oficines obertes, un malson per a les persones amb sensibilitat sensorial, sovint associada a la neurodivergència. Un altre exemple són els locals comercials i fins i tot les consultes de metges i dentistes, que sovint emeten música sense parar, creant entorns que provoquen una agressió als sentits i, en alguns casos, resulten intolerables per als clients amb sensibilitat sensorial i excloents per als sol·licitants de feina neurodivergents.

 

La creació d’un lloc de treball accessible exigeix tenir en compte la seguretat sensorial de tots els empleats, en particular dels que són sensibles sensorialment. Es tracta d’un aspecte essencial de la inclusió per als empleats neurodivergents que poden experimentar un intens aclaparament sensorial, traumes sensorials i, en última instància, ser incapaços de treballar si els entorns són sorollosos, desprenen olors fortes o tenen llums intermitents. No obstant això, crear espais que afavoreixin el benestar eliminant els estímuls auditius, visuals i d’un altre tipus que puguin resultar especialment angoixants o fins i tot dolorosos per als empleats neurodivergents ajuda a millorar els entorns de treball per a tots.

 

Aquest article se centrarà, en particular, en les persones amb sensibilitat auditiva i en la seguretat auditiva, amb breus notes sobre altres sentits i fonts d’angoixa.

 

Què és el trauma sensorial

 

La sobrecàrrega sensorial es produeix quan un o diversos sentits del cos es veuen sobrecarregats per un excés d’informació. El cos reacciona a la sobrecàrrega sensorial com ho faria davant d’una amenaça de supervivència. Això pot desencadenar sentiments d’ansietat, pànic, confusió, malestar físic i reaccions de supervivència, com la congelació. Una sèrie de factors, com els sorolls forts, les llums brillants, les olors intenses i els entorns molt concorreguts, poden provocar una sobrecàrrega sensorial. En casos extrems o amb una exposició repetida i incontrolable a situacions que causen sobrecàrrega sensorial, les persones poden desenvolupar un trauma sensorial.

 

Per trauma sensorial s’entén l’impacte negatiu que determinats estímuls sensorials (sons, olors, llums, etc.) poden tenir en una persona. Els esdeveniments sensorials extrems (per exemple, les explosions) poden ser traumatitzants per a qualsevol. No obstant això, les persones amb hipersensibilitat sensorial, que és un dels trets definitoris de l’autisme i que també presenten persones amb síndrome de Tourette, TDAH i altres neurodivergències, poden experimentar esdeveniments ordinaris amb una intensitat molt més gran. Per exemple, el so d’un microones pot percebre’s amb la mateixa intensitat que el d’un eixugador de mans.

 

La major intensitat de la percepció i la consegüent sobrecàrrega sensorial poden fer que experiències quotidianes com desplaçar-se per una ciutat o treballar en una oficina no només resultin desagradables, sinó, en casos extrems, debilitants, doloroses i traumàtiques. Amb el temps, els esdeveniments traumàtics poden acumular-se i superar la capacitat d’afrontament d’una persona, la qual cosa provoca molt esgotament o burnout. A més, la vigilància sensorial relacionada amb el trauma pot fer que les sensibilitats siguin encara més intenses. El benestar, el rendiment i la retenció dels empleats es veuran afectats si els llocs de treball no proporcionen seguretat sensorial.

 

Sensibilitats específiques

 

La intensitat sensorial associada a la neurodivergència pot afectar a tots els sentits (gust, tacte, olfacte), però les sensibilitats al soroll són especialment freqüents. Aquestes sensibilitats es descriuen a vegades com a Trastorns de Tolerància al So Disminuït (TTSD). Les formes de TTSD més sovint investigades són la hiperacúsia i la misofonia.

 

Hiperacúsia: a moltes persones els molesta especialment el volum dels sorolls, encara que els altres no ho percebin així, fenomen que es descriu com hiperacúsia, tolerància reduïda als sorolls forts. En la hiperacúsia, la percepció d’un volum excessiu depèn únicament de les característiques físiques del soroll (és a dir, el seu espectre i intensitat), no del significat del soroll, la font específica (per exemple, una persona) i el context. Nombroses recerques indiquen una prevalença molt alta d’hiperacúsia en persones autistes al llarg de la vida, amb estimacions que oscil·len entre el 37% i el 69%. La recerca sobre la hiperacúsia i el TDAH és relativament limitada, però els estudis preliminars indiquen que els nens amb TDAH l’experimenten en major proporció que els nens neurotípics.

 

Misofonia: per separat o juntament amb la hiperacúsia, algunes persones poden tenir una forta reacció negativa a determinats sorolls (en general, mastegar, respirar i altres sorolls corporals, juntament amb moure constantment els peus, teclejar, trepitjar, etc.). La misofonia (“odi al so”) denota una forta aversió als sorolls acompanyada de reaccions emocionals intenses i angoixants poc comuns, normalment fàstic i ira, però també por o pànic. Aquesta forta emoció sol anar acompanyada d’una resposta autonòmica, com un augment del ritme cardíac. Aquestes fortes reaccions emocionals i fisiològiques i l’evitació associada del soroll poden causar una angoixa significativa i interferir en el rendiment de les tasques i les interaccions a la feina. La misofonia s’associa amb l’autisme, el TDAH i la síndrome de Tourette, encara que es considera que està més estretament relacionada amb l’espectre obsessivocompulsiu.

 

Sensitius visuals i sensorials: a més dels sensitius auditius, els individus neurodivergents poden tenir més sensibilitat a les llums. Especialment problemàtica és la il·luminació fluorescent, que pot ser aclaparadora tant pel seu to violaci visualment molest i el seu parpelleig, com pels brunzits que l’acompanyen.

 

No existeix una recepta única per tractar les sensibilitats visuals perquè el patró de sensibilitat de cada persona és diferent. Alguns reaccionen a una part concreta de l’espectre lluminós (per exemple, el groc o el blau). D’altres responen a la intensitat de la llum, i tant els nivells alts com els baixos d’il·luminació poden ser problemàtics. D’altra banda, la sobreestimulació visual també pot ser provocada per patrons recarregats o colors específics (normalment, colors brillants i/o foscos). Per tant, les solucions d’il·luminació úniques no funcionen. L’enfocament per reduir la sobreestimulació visual ha de ser individualitzat.

 

La sensibilitat a les vibracions, les olors, el tacte, la textura o teixits específics poden entrar en joc en entorns de treball concrets. En general, és una bona pràctica evitar les olors fortes i l’ús de teixits sintètics als uniformes, o permetre als individus l’elecció de teixits encara que el tall i el color estiguin estandarditzats.

 

Trauma, estat d’alerta i necessitat de seguretat sensorial

 

L’exposició repetida a estímuls sensorials adversos, incontrolables i impredictibles que provoquen un trauma sensorial també pot conduir a l’estat d’alerta, un estat de major atenció, control i anticipació de les amenaces. No obstant això, aquest estat d’alerta o hipervigilància és en si mateix una font d’estrès i fatiga, i pot exacerbar les experiències traumàtiques.

 

Les persones autistes, en particular, poden córrer un risc especial de trauma sensorial a causa de la seva reacció exacerbada als estímuls, així com a la imprevisibilitat de l’entorn, que produeix ansietat. Per a elles, el potencial de trauma sensorial està sempre present. L’amenaça constant de sobrecàrrega sensorial provoca un estat d’alerta. Encara que aquesta hipervigilància és una reacció natural d’autoconservació, la persistent activació fisiològica associada és esgotadora per a l’organisme i pot tenir un important impacte negatiu en el benestar.

 

Des de la perspectiva del model social, és important garantir la seguretat sensorial i la inclusió sensorial al lloc de treball. L’estat d’alerta pot reduir-se quan els individus experimenten seguretat.