La prevalença de l’Autisme segueix augmentant
La xarxa CDC (Centers for Disease Control and Prevention) d’Estats Units ha publicat un nou informe sobre la prevalença dels Transtorns de l’Espectre de l’Autisme en nens/es de 8 anys, edat a la qual es considera que el percentatge de casos diagnosticats respecte al total de casos és ja molt alt. La nova xifra que llança aquest informe és d’1 de cada 59 nens/es, enfront de l’estimació d’1 de cada 68 que hi havia fins ara. Es manté la relació de 4 nens per cada nena, molt en línia d’estudis anteriors o disponibles en altres països.
Aquest estudi se suma a un altre informe publicat al març passat a Canadà, que indica una prevalença d’1 de cada 66 nens/es amb TEA en aquest país, basant-se l’estudi en nens i joves d’entre 5 i 17 anys. Prenent les dades de nens/as de 8 anys, la prevalença seria d’1 de cada 63 casos, molt a prop per tant de la xifra que llança l’estudi d’Estats Units. I, de nou, es dóna la relació de 4 a 1 entre sexes amb, per tant, una prevalença d’1 de cada 42 nens i d’1 de cada 165 nenes.
Sobre la validesa d’aquests estudis
Ja amb el famós estudi del “1 de cada 68” nord-americà va haver-hi prou enrenou en quant a la validesa d’aquestes xifres, basades en la revisió de registres mèdics, mentre que altres estudis, basats en l’observació directa dels nens/es, semblaven suggerir xifres més entorn de l’ “1 de cada 150”. (Vegeu, per exemple, aquest article).
Els estudis via observació directa per part d’experts serien, en principi, més exactes, però el cost de la seva realització fa que s’hagin aplicat a poblacions més petites.
Sense ànim d’entrar en la polèmica, sí que oferim aquí una explicació una mica més llarga tots dos estudis, de manera que cadascun pugui formar-se la seva opinió o, com a mínim, conèixer una mica més del perquè d’algunes polèmiques.
Els dos estudis que s’acaben de publicar als Estats Units i Canadà es basen en la revisió de registres mèdics (i, en el cas de Canadà, d’algunes dades addicionals). En el d’Estats Units, es va descartar un percentatge molt petit de casos considerats TEA pel registre mèdic, alhora que es va afegir un 18% de casos no considerats TEA pel registre mèdic però sí pels experts que van fer l’estudi. En el cas de Canadà, solament es van considerar els casos que estaven diagnosticats com a tals inicialment.
Informe de Canadà
Aquest informe (que pot descarregar-se aquí) es basa en la revisió de casos d’una part important del país (concretament, del 35,2% de la població d’entre 5 i 17 anys, o 1,9 milions de persones dins d’aquesta edat).
Com passa als informes d’Estats Units, hi ha disparitat de dades entre províncies, que van en aquest cas d’1 de cada 57 a 1 de cada 126. El propi informe explica que la prevalença major es dóna a les dues províncies que tenen més informació, programes de seguiment amb més anys, etc. I, quan un s’endinsa en l’informe, observa que l’1 de cada 126 es dóna en Yukon, amb 38 casos d’un total de 4.772 nens/es i joves, mentre que en la resta de províncies, on la població és bastant major, el ràtio oscil·la entre 1 de cada 57 i 1 de cada 79, és a dir, amb una diferència molt menor entre províncies. En total, es van comptabilitzar 29.099 casos d’un total d’1.916.588 nens/es i joves, i d’aquí el ràtio final d’1 de cada 66.
La relació de 4 a 1 entre sexes és molt clara. En funció de les edats, el % de casos que corresponen al sexe femení oscil·la entre el 17,7 i el 21,2%.
Finalment, interessant és també la comparació amb anys anteriors. De les 3 províncies de les quals hi ha dades més o menys comparables (els mètodes usats al llarg dels anys no són exactament els mateixos), s’obté la següent gràfica.
Informe d’Estats Units
Respecte a l’informe d’Estats Units, aportem també unes poques dades. Es basa en l’anàlisi de 325.483 nens/es de 8 anys d’edat, la qual cosa representa el 8% de la població d’aquesta edat en 2014 (any del que provenen les dades). D’aquesta població, i sobre la base dels registres revisats, es va considerar que 5.473 nens encaixaven amb un diagnòstic de TEA.
La variació entre els 11 estats on es va fer l’estudi varia d’1 de cada 34 a 1 de cada 76, amb la comentada mitjana d’1 de cada 59. La ràtio entre sexes torna a ser de 4 a 1. En aquest estudi també s’aporten dades per races: 1 de cada 58 per als blancs, 1 de cada 63 per a les persones de color, 1 de cada 71 per als hispans i 1 de cada 74 per als asiàtics. Respecte al coeficient intel·lectual, el 31% estava per sota de 70, el 25% estava entre 71 i 85, i el 44% estava per sobre de 85.
L’informe aporta moltes altres dades curioses. Per exemple, amb el DSM-IV TR hi ha un 4% més de casos que aplicant els criteris del DSM-V, i acaba explicant les limitacions de l’informe i, potser el més important de tots aquests informes, afirmant que “amb una prevalença dels TEA que arriba gairebé al 3% en algunes comunitats i que representa un augment del 150% des del 2000, els TEA són un problema de salut pública urgent que podria beneficiar-se d’estratègies millorades per ajudar a diagnosticar els TEA abans, per determinar possibles factors de risc i per abordar les creixents necessitats conductuals, educatives, residencials i ocupacionals d’aquesta població.”