SPECIALISTERNE AL MÓN

Xarxa internacional d’oficines

Specialisterne Foundation

La Fundació Specialisterne és una fundació sense ànim de lucre amb l’objectiu de generar ocupació significativa per a un milió de persones autistes / neurodivergents mitjançant l’emprenedoria social, el compromís del sector empresarial i un canvi global de mentalitat.

SPECIALISTERNE FOUNDATION

Inclusió, reciprocitat, convivència

oct. 7, 2022

La inclusió com a procés basat en la reciprocitat; superació del model paternalista d‟inclusió a favor d‟una convivència real de les diferències que componen la nostra societat; garantia del dret d’autorepresentació i autodeterminació a la feina de les categories marginades.

Aquests van ser els temes clau de la xerrada que vaig tenir dimarts per presentar el treball de Specialisterne durant la Dynamo Academy, que va tenir lloc dins del Festival de Desenvolupament Sostenible. Dynamo Academy és una Empresa Social que neix dels valors de Dynamo Camp, i des de fa 15 anys recolza i acompanya joves, directius, empreses i altres organitzacions a la recerca del Bé Comú, la Innovació Social i pràctiques relacionades amb la Sostenibilitat.

En aquest context, va ser particularment important que tant jo com la ponent que em va precedir, Maria Grazia Zedda, Diversity & Inclusion Manager de l’empresa HS2 i persona amb discapacitat, vam emfatitzar sense parar en la importància del model social de discapacitat. És un model que també es pot aplicar a les neurodivergències, i que allibera la persona discapacitada i neurodivergent d’haver de suportar tot el pes d’una inclusió massa sovint vertical, en què no té veu.

La visió que massa sovint acompanya la diversitat, fins i tot la que concerneix els cossos, les ments i els sentits de les persones, tendeix a concebre tot el que es desvia de la mitjana com a inferior, com una cosa a reparar. Moltes vegades imaginem que la discapacitat és un atribut de la persona i intentem reparar el que es percep com un defecte, un dèficit.

El model social, nascut a finals dels 70 per les persones amb discapacitat –per tant proposat pels qui viuen en primera persona certes condicions d‟exclusió– explica que una cosa són les característiques físiques, psíquiques o sensorials de la persona (que certament poden ser problemàtiques, en alguns casos) i una altra és el concepte de discapacitat que sorgeix, en canvi, quan una persona amb determinades característiques xoca amb les barreres (ja siguin físiques, sensorials, psicològiques, socials, etc.) que una societat construïda al voltant un ideal de l’ésser humà mitjà, posa en el seu camí.

I és precisament aquí on encaixa Specialisterne, en intentar eliminar aquelles barreres que estan constantment presents al món del treball, un món de processos i entorns molt estandarditzats i, per tant, no sempre accessibles a persones amb característiques que s’allunyen de la mitjana , com les persones autistes. Perquè no n’hi ha prou de formar una persona autista i preparar-la per entrar al món empresarial si, aquest món, aquest entorn, és incapaç d’entendre la seva manera de ser i de posar en valor les seves capacitats.

Reciprocitat del procés d’inclusió cap a una idea de convivència en què les diferències són font de riquesa, reciprocitat perquè aquest procés no pot ser unidireccional sinó que ha de ser bidireccional, cal anar cap a l’altre, intentar entendre cadascú el món de l’altre sense jutjar, sinó mirant allò que no coneixem com una oportunitat d’enriquiment personal i professional.

I en aquest procés de mútua convivència, també a l’empresa, l’escolta és fonamental. Mai donem per fet saber el que una persona autista podria necessitar, de la mateixa manera que no ho donaríem per fet per a una persona neurotípica: perquè els autistes som tots diferents, exactament com tots els altres. No hi pot haver inclusió laboral sense una relació d’igualtat, en què a decidir els termes de la seva inclusió són, també, i sobretot les persones fins ara excloses, apartades, no escoltades.

Només així la inclusió pot ser un veritable avantatge per a totes i tots: per a la persona autista, per a l’empresa que enriquirà els seus equips amb talents diferents, noves visions, i per a la societat sencera, perquè un cop sortim de l’oficina la riquesa adquirida a través d’aquesta convivència ens la portarem amb nosaltres a casa, a la nostra vida, al món.

 

(Fabrizio Acanfora, persona autista, responsable de la Comunicació i de les Relacions Externes de Specialisterne Italia)