Al mercat laboral competitiu en què vivim, les empreses han estat buscant diferents formes de seguir sent competitives. Les empreses ja s’han adonat que la manera com es comuniquen amb la societat, recolzant diferents causes, invertint recursos en projectes i associant les seves marques a determinades iniciatives, impacta directament en el valor de la marca en relació al mercat en què operen.
Avui dia s’està parlant d’ESG, que no és res més que les sigles en anglès d’Environmental, Social and Governance (ambiental, social i de governança, en espanyol). Aquest terme comença a utilitzar-se com a model per avaluar possibles inversions, ja sigui en relació amb la sostenibilitat, si la governança és adequada o no, i quin és l’impacte social que les empreses provoquen a la societat, depenent del seu negoci.
Per exemple, si tinc una empresa que contamina un riu, perjudicant tot el medi ambient, la seva imatge quedarà marcada negativament i resultarà en la devaluació de l’empresa. Les situacions de racisme, per exemple, que poden donar-se dins dels establiments de les empreses que treballen amb el públic, fan que aquestes empreses tinguin seriosos problemes legals, a més de l’incalculable impacte negatiu a la seva imatge. És a dir, una situació de discriminació fa que el valor d’aquestes empreses disminueixi i perdin mercats i consumidors i impacte així en el seu negoci.
A partir d’això, s’ha iniciat un moviment en algunes borses de valors del món on les empreses que no tinguin dones en posicions de lideratge, per exemple, no poden operar o veuen perjudicades les seves accions. Es fa imperatiu mirar els temes de diversitat, equitat i inclusió.
Quan parlem d’ESG, els temes socials i de governança estan directament relacionats amb els temes de diversitat, equitat i inclusió i neurodiversitat. Quan parlem de ‘social’, també ens referim a com les empreses veuen els temes de drets humans, si tenen una política sobre aquests temes clara i transparent i programes efectius de diversitat, equitat i inclusió; programes en què tenim diversos indicadors, cosa que permet monitoritzar com aquests temes han estat gestionats per la companyia.
Un bon exemple és el Nasdaq (Borsa nord-americana d’empreses tecnològiques) que va aprovar un projecte on totes les empreses cotitzades han de tenir almenys dos directors considerats “diversos” a les seves juntes directives, com ara una dona o una altra persona dins dels grups considerats minoritaris, com a persones negres, persones amb discapacitat, LGBTQIA+. Ja veiem com els temes de ‘governança’ i ‘social’ comencen a empènyer les empreses perquè siguin més diverses.
Què té a veure ESG amb la inclusió de persones autistes al mercat laboral? Doncs, moltíssim! Els ESG, en mirar els temes socials i de governança, ens donen l’oportunitat d’incentivar, aportar i exigir resultats perquè totes les empreses tinguin polítiques de contractació que permetin a les persones autistes la participació, en igualtat de condicions, en els processos de reclutament i selecció. Com a professionals que treballem per aquesta causa, tenim el dret i el deure d’impulsar aquestes polítiques perquè les persones neurodivergents –amb autisme, TDAH, dislèxia, per exemple– tinguin oportunitats d’entrar i romandre a les empreses, i construir una carrera professional.
Quan parlem de la S d’ESG, allò social, tenim una gran oportunitat perquè el moviment de persones autistes, familiars i persones que treballen a la causa, portin el tema a les empreses com una possibilitat d’inversió a favor de la qualitat. de vida d’aquest públic, ja sigui a nivell educatiu, sanitari o cultural. En aquest sentit, incentivar la creació de grups d’afinitat específics sobre neurodiversitat dins de les empreses pot ser una eina important perquè el tema estigui sempre sobre la taula a les organitzacions.
I finalment, quan parlem de governança a ESG, també ens referim a aspectes de polítiques d’atracció, contractació i gestió del talent, inclòs el talent neurodivergent. Per tant, perquè les empreses comptin amb una gestió ESG completa, les persones neurodivergents han de ser presents en aquesta discussió, i més que això, han de formar part de la plantilla d’empleats de totes les empreses, amb tota l’accessibilitat necessària per treballar i sentir-se feliços.
(Marcelo Vitoriano, Director General Specialisterne Brasil).