Sandra té trenta-nou anys, i porta tota la vida dedicant-se al disseny i a l’aparadorisme a les empreses de moda més importants del país, com H&M i Massimo Duti. Tot i això, la seva autoexigència (“els meus aparadors sempre havien d’estar perfectes”) i la seva hipersensibilitat al soroll, a les llums i a les multituds de les botigues dificultaven molt el seu exercici laboral. Segons les seves paraules, “aquesta atmosfera era molt dura per a mi. Estava sempre amb moltíssima fatiga i estrès”.
Fa tot just un any, gràcies a Specialisterne, va trobar una feina que s’adaptava plenament a les seves necessitats: “per primera vegada vaig sentir que estava sostinguda per un grup de persones professionals en autisme, i vaig sentir que podia formar-ne part”. Ara la Sandra treballa a Dell, una empresa informàtica, i el teletreball és una de les adaptacions que li permeten estar còmoda, relaxada i centrada en les seves tasques per desenvolupar les seves funcions de forma òptima, sense soroll o distraccions al seu voltant. Tot i això, la Sandra ha patit molt fins a trobar la comprensió i l’ajuda que necessitava.
“Soc una persona molt creativa”
La formació de Sandra és molt completa: va estudiar Disseny a l’Escola d’Art de Màlaga i, posteriorment, va complementar els estudis amb Audiovisuals. Més endavant, va fer un curs de Màrqueting Digital i, ja a Specialisterne, va aprendre recursos d’ofimàtica i habilitats administratives. A Sandra li encanta el disseny, i, a més, creu que és molt bona: “Les composicions, els pantons de colors, els patrons… tot això se’m dóna especialment bé, soc una persona molt creativa. Al món audiovisual també se’m dóna molt bé gairebé tot. No és complicat per a mi, m’agrada molt i em puc passar mil hores davant de programes de disseny”.
Tot i la seva passió pel disseny i la seva relativa facilitat per combinar formes i colors, Sandra es va enfrontar a alguns reptes en la seva etapa universitària. Ens comenta que molt probablement aquestes dificultats van ser degudes a un excés d’estrès: “En dibuix tècnic, per exemple, jo feia una perspectiva contrària a la que veia tothom. Això també em passava amb l’orientació dels objectes i de les coses. Entre la meva ment i dur a terme el projecte hi havia com una desconnexió, un problema en l’execució. Crec que tot plegat era producte de l’estrès desmesurat”.
Com a anècdota, Sandra ens explica un experiment que va realitzar amb altres estudiants de la seva classe perquè empatitzessin amb una persona autista: “vaig fer com una experiència sensitiva de com percebia jo el so en el meu dia a dia, perquè els meus companys entenguessin com n’és de complicat és viure quan el soroll et molesta tant. Aleshores els vaig asseure, i els vaig posar, a través d’un projector, imatges quotidianes d’una cuina on el so de tot era molt elevat, com ara la batedora o la rentadora. I tots van coincidir que era molt complicat viure així”.
A més de la creativitat, la moda i el muntatge i producció audiovisuals, Sandra té molts altres hobbies, i intenta trobar temps lliure per gaudir-ne: “M’agrada molt el cinema, l’astrologia, el ioga, els museus, caminar i els gats. També acostumo a quedar amb els meus amics durant el dia a fer un cafè, fer una passejada pel centre o fer ioga junts”.
Transició del retail a la consultoria informàtica
Sandra va arribar a treballar durant deu anys com a aparadorista a diferents botigues de moda, però, malgrat la seva il·lusió i el seu afany, l’ambient laboral dels comerços no va aconseguir satisfer les seves expectatives. Hi havia massa llums, massa música, massa gent; un excés d’estímuls sensorials que, per a Sandra, diagnosticada d’autisme i TDAH, era molt difícil de gestionar. A més, els torns de treball eren massa variables: “Si em canviaven el torn a darrera hora em generava molta ansietat, i en els moments de descans tampoc no podia menjar bé”.
Tot va canviar quan va arribar a Dell, una empresa d’informàtica, de la mà de Specialisterne. Ara la Sandra s’encarrega de filtrar les ofertes públiques i presentar-se a diferents concursos: “Per exemple, imagina’t que la Seguretat Social, per a un petit ambulatori, necessita ordinadors, bases de dades, etc. Doncs nosaltres ens presentem al concurs”. A més, sent que pot aprofitar al màxim les seves capacitats perquè treballa des de casa: “Estic a la meva pròpia atmosfera, amb totes les coses que no em molesten. És un lloc molt agradable”.
Finalment, la Sandra ens comenta les seves impressions de Specialisterne. Només té paraules boniques per a tot l’acompanyament que ha rebut: “He pogut trobar una feina adaptada a les meves necessitats, i puc compartir amb el meu tutor tota mena d’inquietuds. Em sento molt sostinguda, tinc molta ajuda a la feina. Fins ara sempre m’havia d’adaptar a tot. Sempre jo, i sempre sola. I això em generava molt de desgast. Ara tinc molta assistència i això m’agrada molt. Em sento molt més estable econòmicament i emocionalment. Estic més contenta, més feliç”.