Marta Tantiñá és consultora de Specialisterne, i es dedica a “tasques polivalents”, tal com ella les defineix; gestiona bases de dades, tradueix textos i entrevistes, corregeix exercicis d’alumnes que fan formacions i introdueix qüestionaris de SEPRA, entre altres tasques.
Afirma que, gràcies a Specialisterne, ha estat capaç de “mantenir una feina durant molt de temps”, i, a més, ha guanyat “estabilitat, rutina, independència i més autonomia”. Malgrat això, la Marta va haver d’enfrontar-se a algunes dificultats durant la seva etapa formativa i va passar per diferents treballs fins a arribar a Specialisterne, on, finalment, va trobar un equip “molt cohesionat” i que la va integrar “molt bé”, en les seves pròpies paraules. Avui, la Marta Tantiñá ens explica la seva història.
Interès pel turisme i les finances
Després del Batxillerat, la Marta va estudiar un grau superior d’Administració i Finances, i, posteriorment, un grau superior d’Allotjaments Turístics. En aquest punt, ens explica que li interessava molt “la gestió empresarial” i que, de fet, treia molt bones notes en matèries relacionades amb aquest tema. També destacava molt en tasques relacionades amb la documentació o la gestió de grans bases de dades.
Per a la Marta, la seva etapa formativa no va ser massa complicada perquè “era bastant rutinària; anava a classe, feia les tasques i me n’anava a casa”, però sí que sentia certa incomoditat a l’hora d’establir relacions amb els seus companys: “Quan havia de fer treballs en grup ho passava malament perquè no em relacionava gaire amb la gent, i era més difícil treballar en equip si no tenies gaire contacte amb els companys”. Malgrat això, la Marta va aconseguir completar els seus estudis, i, més endavant, va fer un curs del SOC relacionat amb temes administratius per complementar el seu currículum.
Primers passos en el món laboral
En les seves primeres incursions en entorns laborals, la Marta va poder posar en pràctica tot el que havia après en els diferents graus. Primer va fer pràctiques a l’Ajuntament del seu poble, i es va dedicar a “fer arxius de documentació, introduir dades i gestionar-les”.
Amb relació a la seva especialització en turisme, va aconseguir una feina de pràctiques a l’Hotel Barceló Sants: “Primer em van ensenyar a introduir reserves individuals, i, més endavant, vaig passar també a gestionar reserves de grans grups de persones”. Finalment, dins del Grup SIFU, va treballar en una recepció: “Era com una mena de garita, i vaig estar allà gestionant les entrades i sortides de la gent”.
Arribada a Specialisterne
Quan va arribar a Specialisterne, la Marta va haver de passar per una sèrie de proves, com tots els treballadors: “Vaig fer un test administratiu que consistia en gestionar clients, i vaig estar durant 15 o 20 minuts introduint dades, i després vaig programar un robot perquè fes un circuit”. Per a la Marta, el suport inicial de Specialisterne va ser fonamental per a “anar adquirint competències sociolaborals, ser més independent i autònoma a l’hora de fer les tasques i gestionar-me millor”. Més endavant, també va fer un curs de tractament de dades i proves de programari.
Abans d’acabar a les oficines de Sant Cugat, la Marta —de la mà de Specialisterne— va estar treballant en diferents projectes i empreses. De tots ells, va voler parlar-nos de la seva etapa a Everis: “Jo em dedicava a acarar documents amb un programa que es diu AS 400. Després els ordenava i arxivava aquests documents dins unes caixes”. La Marta recorda amb molt d’afecte les amistats que va fer allà: “Encara conservo relacions amb la gent, parlem i quedem de tant en tant perquè vam compartir molt de temps junts. Em vaig sentir molt bé allà, molt integrada”.
Oci i temps lliure
Què li agrada fer a la Marta en el seu temps lliure? Ens explica que té aficions senzilles, similars a les de moltes altres persones, però que gaudeix molt d’elles: “M’agrada sortir a passejar, veure pel·lícules de comèdia al cinema o escriure. A més, m’encanta la sèrie Com si fos ahir, de TV3. Els caps de setmana, si puc, m’escapo a Barcelona per quedar amb amics d’allà, perquè jo visc a Caldes de Montbui i no els puc veure gaire”.
Finalment, ens explica que està en un cor del seu poble: “És molt divertit, molt amen. El director sempre té moltes idees i projectes, i se li acudeixen moltes coses per poder fer de manera solidària i que, a més, sigui divertit per a tots nosaltres”.
Montse Bizarro, Specialisterne Espanya