Carles tenia 47 anys quan va començar a treballar a Specialisterne. Abans d’això, però, va estudiar Biologia i Informàtica, va fer cursos per millorar les seves habilitats tècniques i el seu anglès, va treballar com a freelance en diferents projectes, i fins i tot va estar en una empresa d’esdeveniments gestionant bases de dades, enviant la premsa diària i fent fotografies.
Durant tota la vida, va ser molt polivalent; li agradava provar nous reptes, combinar un dels seus hobbies (la fotografia) amb el món laboral, i sempre estava disposat a fer un favor a un company o aprendre noves competències. Tal com ell ho descriu, va estar “donant voltes” durant molt de temps, però això li va servir per guanyar seguretat, confiança i donar el millor de si mateix en el seu treball actual (el Banc Sabadell), al qual va arribar a través de Specialisterne.
Estudis: Biologia i informàtica
Carles defineix la seva etapa universitària com a “molt bona”. Va estudiar Biologia i, més endavant, va fer la carrera tècnica d’Informàtica en quatre anys, cosa que descriu com “un gran èxit”, tenint en compte la mitjana d’altres estudiants.
A més, va completar la seva formació amb un curs de Java, va fer un curs per millorar el seu anglès, es va treure la certificació de Tester a Specialisterne, i s’apuntava constantment a programes de fotografia per conèixer tot el possible sobre aquesta disciplina. Més endavant, ja a Specialisterne, va aprendre a utilitzar altres eines informàtiques, així com habilitats d’organització o de gestió de tasques, que servirien tant per a la seva vida laboral com per a les seves activitats quotidianes.
Carles sempre ha estat molt curiós; li agrada aprendre, col·laborar amb els seus companys per nodrir-se mútuament de diferents perspectives o visions sobre la vida i el treball, provar diferents àmbits laborals (la informàtica i la fotografia, entre d’altres), formar-se en qüestions que, segons la seva experiència, són molt demanades al mercat laboral actual, com l’anglès. Carles sempre ha tingut grans somnis, tal com ell ho explica, i molts s’han fet realitat.
La primera càmera de fotos
La fotografia és una de les grans passions d’en Carles. Va descobrir la seva inclinació cap a aquesta professió quan va fer la primera comunió i li van regalar la primera càmera de fotos. Des d’aleshores, Carles ha retratat la realitat, ha buscat diferents angles per transmetre allò que porta dins, ha experimentat amb múltiples matisos, ombres, colors i formes. En definitiva, ha plasmat en documents físics tot allò que despertava la seva curiositat perquè els records quedessin “emmagatzemats per sempre” en els negatius de les seves fotografies.
En paral·lel, a Carles li agrada molt nedar, anar amb bicicleta, fer excursions amb el gos, llegir o jugar amb els amics. També gaudeix molt d’anar al cinema o de veure sèries, tot i que creu que això és “comú a tothom”. I, per sobre de tot, li agrada el Barça, però remarca que “només el Barça; el Mundial de futbol, per exemple, no ho segueixo”. Està molt orgullós de la seva afició per l’equip blaugrana.
Entendre les regles socials
Carles va tenir una època universitària molt bona, tranquil·la, amb alguns alts i baixos i amb canvis de rumb, però, en definitiva, feliç i tranquil·la. Tot i això, la seva vida laboral va ser molt més tortuosa: “Els treballs m’han anat francament malament. Excepte en un, que me’n vaig anar, de tots m’han fet fora. Feia un projecte i després no em renovaven. Vaig acabar fart i frustrat”.
El periple de Carles pel món laboral va ser força llarg, ple de contratemps: va treballar en paqueteria, gestionant bases de dades, enviant premsa i com a informàtic freelance. La seva experiència més llarga la va tenir a Equipo Singular, una empresa d’esdeveniments, on va romandre durant set anys.
Per què no acabava d’encaixar en molts dels treballs? Carles ho té molt clar: de vegades trencava, sense voler, la confiança de la gent. Explica que, una vegada, algú es va molestar perquè ell “havia fet pública una informació privada relativa a aquesta persona”. En un altre moment, va fer un comentari a un treballador sobre el qual havia gastat en una empresa, i aquest va considerar que l’apreciació del Carles era de mal gust.
En definitiva, Carles no comprenia certs sobreentesos socials i cometia errors perquè, segons ell, “ningú m’havia explicat com funcionen temes com la confiança o el secret professional”.
“Specialisterne m’ha fet créixer”
Finalment, amb 47 anys, Carles va arribar a Specialisterne i va començar a treballar per a Banc Sabadell. Fa quatre anys i tres mesos que està en aquesta posició, i la seva experiència és extraordinàriament positiva. I, en gran part, això és gràcies a Specialisterne: “M’ha donat un suport moral increïble i, a més, m’ha fet créixer. A la meva empresa, per exemple, som com a 200 consultors, i molts se saben el meu nom. I la gent em saluda perquè soc bona persona i m’he guanyat la confiança”. Gràcies a Specialisterne, Carles se sent per fi estimat, respectat i escoltat.
Finalment, Carles fa balanç sobre la seva vida laboral, i reflexiona sobre els desitjos i les expectatives que tenia en la seva adolescència i les expectatives de cara al futur: “Tu tens idees i somnis que creus que no tenen fonament, però al final t’adones que això que esperaves sí que està bé, encara que no és tan fàcil. Per arribar-hi, abans has de passar per molts altres llocs. Sempre se’n pot aprendre, i això és el que he fet i el que continuo fent”.