SPECIALISTERNE AL MÓN

Xarxa internacional d’oficines

Specialisterne Foundation

La Fundació Specialisterne és una fundació sense ànim de lucre amb l’objectiu de generar ocupació significativa per a un milió de persones autistes / neurodivergents mitjançant l’emprenedoria social, el compromís del sector empresarial i un canvi global de mentalitat.

SPECIALISTERNE FOUNDATION

Dones autistes en professions STEM

març 24, 2023

Per començar aquest article, m’agradaria oferir-vos algunes dades força sorprenents: dels 2.095 bilionaris que existeixen al món, segons la llista Forbes, només 244 són dones; quant al nombre de consellers d’empreses de l’IBEX 35, només hi ha un 30% de càrrecs ocupats per dones, i, des que es va fundar el Premi Nobel el 1901, només 57 dones ho han rebut, davant de 873 homes.

 

El feminisme ha aconseguit grans avenços, i, d’alguna manera, s’estan aconseguint canvis positius en qüestions preocupants com el sostre de vidre o la bretxa salarial per gèneres, però, davant de dades com les anteriors, hem d’insistir vehementment en aquesta afirmació: encara existeix moltíssima discriminació envers la dona en tots els àmbits, i fins i tot sembla que aquests obstacles s’accentuen si parlem de carreres i professions STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

 

A Espanya, segons el Llibre blanc de les dones a l’àmbit tecnològic, el nombre de dones matriculades a STEM no supera el 37%, i encara pitjor, només el 16% dels professionals STEM són dones. Aquesta darrera dada és molt significativa, ja que ens informa d’un fallit, d’una renúncia o abandonament (un 21% d’aquestes estudiants es queden pel camí, no saben o no volen lluitar contra el sexisme a la feina, la manca de reconeixement, les traves a la conciliació familiar), d’un accés al món laboral STEM molt complicat per a les dones.

 

No obstant això, un cop accedeixen a la universitat, el seu rendiment acadèmic sol ser més gran que el dels homes, i les taxes d’abandonament són inferiors. Per tant, sembla clar que el problema no és una qüestió de capacitat o de manca de constància als estudis, sinó que els esculls de les dones per accedir a la feina STEM són multifactorials, i estan més relacionats amb la desigualtat d’oportunitats i d’altres formes subtils (i no tant) d’exclusió social.

 

Per què no hi ha dones a STEM?

 

Ja hem dit que les causes d’aquesta escassetat de dones a STEM respon a múltiples causes i molt variades, però en podem analitzar algunes. Culturalment, el paper de la dona ha estat sempre vinculat a les feines de la llar, a les cures i a l’ensenyament, i, per tant, és comprensible que, encara avui dia, les nenes i els adolescents encara prioritzin carreres d’educació, ciències socials, arts i humanitats (per aquest ordre).

 

L’estudi elaborat per l’OCDE apunta a altres motius, a més de la influència dels rols de gènere tradicionals: l’autopercepció de les dones davant la perspectiva d’estudiar-ne una carrera científica (creuen no ser capaços, a causa, en gran part, d’haver escoltat massa vegades que no ho són) o la influència de l’entorn familiar i educatiu.

 

També són molt indicatives la famosa síndrome de l’impostor, l’absència gairebé total de referents femenins d’èxit al camp de la ciència, els estereotips de gènere i la competitivitat del camp STEM (i el menyspreu dels homes quan veuen una companya dona, a qui no consideren capaç d’estar a l’altura) o la manca de reconeixement (a través d’un salari digne, però també d’ascensos, de tenir les mateixes oportunitats d’accedir a càrrecs directius).

 

Finalment, remarcar un concepte molt interessant anomenat “gràfic en tisora”; aquest fa referència al fet que les dones accedeixen a llocs baixos i precaritzats a STEM, i, a mesura que parlem de treballs més ben pagats i reconeguts, els homes van ocupant aquests espais. Això es pot explicar pel fet que, com més avancem en la promoció professional, més dificultats es troben les dones per prosperar, especialment si volen tenir fills o si els seus companys o superiors directes no creuen en les seves capacitats.

 

Per revertir aquesta situació, hi ha algunes iniciatives que, tot i que encara són insuficients, semblen prendre’s seriosament el fet d’augmentar la participació de les dones a STEM. Algunes consisteixen a millorar les polítiques de conciliació (flexibilitat horària en els diferents llocs, possibilitar el teletreball, etc.), eliminar els biaixos de gènere en els estudis i neutralitzar els continguts de les carreres científiques, fent-los atractius per a tothom, oferir-ne una orientació escolar i professional adequada i inclusiva, desenvolupar les competències directives de les dones o donar més visibilitat a referents femenins a carreres STEM.

 

¿Hi ha més dones autistes a STEM?

 

No hi ha pràcticament estudis que parlin de dones autistes al món laboral, i encara és més complicat trobar dades que ens orientin sobre àmbits específics d’especialització, però sembla difícil que les dones autistes puguin accedir fàcilment a feines STEM; a més de les barreres que es trobaran al llarg de la seva carrera simplement per ser dones, tal com hem explicat anteriorment, s’hauran d’enfrontar a entorns no adaptats a les seves necessitats (excés d’estímuls, reptes socials confosos, etc.) i equips competitius i poc inclusius o respectuosos amb la diferència.

 

A més, és molt probable que les dones autistes arribin a l’edat adulta amb problemes de salut mental i amb una autoestima baixa i fins i tot extremadament danyada (per l’excés de masking o les negligències professionals), i això disminuirà la capacitat per reivindicar el seu dret a pertànyer al món STEM, a defensar-ne la vàlua i la capacitat, a lluitar diàriament contra l’opressió sistèmica cisheteropatriarcal.

 

Tot i això, i malgrat aquesta absència notòria d’articles o estudis sobre dones autistes a STEM, hi ha algunes dades interessants a remarcar. Segons un experiment acabat de realitzar a Anglaterra, amb més de mig milió de participants, les persones (tant homes com dones) que treballen en professions científiques són més propenses a tenir trets autistes. És a dir, els autistes són, comparativament, les persones que s’especialitzen més en STEM. Qualitats com l’atenció als detalls, la memòria a llarg termini o el perfeccionisme els fan especialment competents en l’exercici de carreres STEM.

 

A més, en un estudi semblant de la Universitat de Cambridge, els homes, de mitjana, van obtenir puntuacions més baixes que les dones en empatia, i les dones van tenir qualificacions més baixes en sistematització i trets autistes. Aquestes diferències de gènere quant a la sistematització, però, es van reduir en persones autistes, ja que les dones van augmentar la seva puntuació. Què en podem extreure? Que les dones autistes, en comparació amb les neurotípiques, presenten puntuacions més altes en tasques de sistematització i atenció al detall, amb la qual cosa podem inferir que hi ha la possibilitat que siguin més eficients en feines STEM, que requereixen una gran capacitat d’organització, de meticulositat, de perfeccionisme. Però és una mica precipitat treure’n conclusions; necessitem més estudis i dades estadístiques sobre dones autistes.

 

Montse Bizarro, Specialisterne España.

 

Bibliografía

 

Greenberg D M, Warrier V, Allison C, Baron-Cohen S et al. (2018). Testing the EmpathizingSystemizing theory of sex differences and the Extreme Male Brain theory of autism in half a million people. Edited by Leda Cosmides, University of California, Santa Barbara, CA, and accepted by Editorial Board Member Michael S. Gazzaniga.

 

Mateos S., y Gómez C (2019): Libro Blanco de las mujeres en el ámbito tecnológico. Madrid: Secretaría de Estado para el Avance Digital, Ministerio de Economía y Empresa.

 

Mostafa, T. (2019): «Why don’t more girls choose to pursue a science career?», PISA in Focus, 93, OECD Publishing.

 

OCDE (2015): Students, Computers and Learning. Making the Connection, OECD Publishing.

 

Ruzich E, Allison, C, Chakrabarti B, Smith P, Musto H, Ring H, et al. (2015) Sex and STEM Occupation Predict Autism-Spectrum Quotient (AQ) Scores in Half a Million People. PLoS ONE 10(10): e0141229.

 

Unesco (2019): Descifrar el código: la educación de las niñas y las mujeres en ciencias, tecnología, ingeniería y matemáticas (STEM).