Algunes coses que és millor no dir a una persona amb autisme.
«Saps que no sembles autista en absolut? »
Aquesta declaració, encara que de vegades feta amb les millors intencions, podria resultar ofensiva perquè deixa suposar que hi ha un “model” molt precís d’autistes, un model erròniament associat amb estereotips basats en una idea de dèficit pur d’aquesta condició. Però sabem bé que, igual que les persones neurotípiques són diferents entre si, els homes autistes i les dones autistes són diferents entre si també, i que les diferències no són necessàriament defectes.
«Però si en el fons tots som una mica autistes…»
Simplement no és així. És cert que la definició d’“espectre de l’autisme” adoptada pels manuals de diagnòstic més recents ens convida a considerar l’autisme no com una categoria amb límits rígids, sinó com una dimensió amb límits molt difuminats les característiques dels quals estan disperses entre la població general. Però això no fa que aquesta declaració sigui certa.
Per arribar a un diagnòstic d’autisme cal que una sèrie de característiques (que els manuals de diagnòstic anomenen “símptomes”) es concentrin en una sola persona, amb tanta intensitat que crea dificultats significatives en certes àrees de la seva vida.
Dient que “tots som una mica autistes” sovint es percep com tractar de menystenir les dificultats que les persones arriben a tenir diàriament (en gran mesura també a causa de la seva interacció amb una societat organitzada en models neurotípics) i que s’enfronten a un diagnòstic d’autisme des de la infància.
Per arribar a un diagnòstic d’autisme cal que una sèrie de característiques (que els manuals de diagnòstic anomenen “símptomes”) es concentrin en una sola persona, amb tanta intensitat que crea dificultats significatives en certes àrees de la seva vida.
Dient que “tots som una mica autistes” sovint es percep com tractar de menystenir les dificultats que les persones arriben a tenir diàriament (en gran mesura també a causa de la seva interacció amb una societat organitzada en models neurotípics) i que s’enfronten a un diagnòstic d’autisme des de la infància.