Quan parlem d’accessibilitat, acostumem a pensar en adaptar entorns per a persones amb problemes de mobilitat física: posar rampes en accessos a habitatges, habilitar ascensors per recórrer diferents plantes d’edificis sense fer servir escales, instal·lar baranes en punts complicats d’un recorregut per ajudar els desplaçaments, etc.
No obstant això, i malgrat que encara queda molt camí per recórrer per fer efectiva una accessibilitat física universal, hi ha altres tipus d’impediments menys coneguts que els obstacles físics o logístics dels entorns: les barreres sensorials i cognitives. En aquest article ens centrarem en l’accessibilitat cognitiva perquè aquesta, moltes vegades, inclou també consideracions sensorials —la comprensió d’entorns o tasques i la percepció d’estímuls s’interrelacionen constantment— i, a més, és extremadament útil per ajudar persones amb autisme a la feina o a les seves rutines diàries.
Podríem definir l’accessibilitat cognitiva com les característiques dels entorns, processos, activitats o objectes que permeten la seva comprensió fàcil, la comunicació entre les diferents parts i la seva usabilitat per part de les persones. Veiem, doncs, que aquest tipus d’accessibilitat fa referència directament a la cognició, a la ment, a les diferents estratègies i mètodes que tenim els éssers humans per enfrontar-nos a una tasca nova, un ambient desconegut o un procés aclaparador que requereixi de nosaltres —les persones neurodivergents, entre d’altres— un sobreesforç o un desgast mental que empitjora la nostra qualitat de vida.
Alguns exemples de grans desafiaments cognitius per a persones autistes podrien ser: fer front a cirurgies sense cap mena d’anticipació o explicació del procés per part del metge; llegir textos excessivament tècnics, amb abundància de subordinades, inferències i llenguatge metafòric o figurat; orientar-se per l’interior d’edificis sense mapes que estructurin les sales i sense suports visuals, etc. Per facilitar el nostre rendiment en aquests reptes, algunes de les propostes de l’accessibilitat cognitiva inclouen dissenys d’exteriors i interiors senzills de descodificar i comprendre, sistemes de senyalització —a través de pictogrames, per exemple—, tècniques de lectura fàcil, suports per a la comunicació o sistemes per ajudar a l’anticipació, rutines o gestió de la incertesa. Hem de recordar, a més, que l’accessibilitat universal és un dret de tots, i, per tant, els organismes públics i privats— haurien de conèixer aquestes premisses bàsiques per garantir que es compleixin les necessitats de les persones autistes.
Disseny wayfinding
Dins l’accessibilitat cognitiva, el disseny wayfinding és una disciplina adreçada a planificar, dissenyar i aplicar sistemes d’orientació en entorns físics —fonamentalment urbans—, amb l’objectiu de millorar la llegibilitat dels espais i la navegació per la ciutat. A causa de les diferències cognitives de les persones autistes, és probable que percebem els diferents ambients de manera diferent respecte a la població neurotípica i, per tant, és obvi pensar que també necessitarem regles i suports diferents —ni millors ni pitjors— per transitar per les ciutats amb pau i tranquil·litat, sense angoixar-nos per la poca precisió de certes coordenades de plànols o de canvis imprevistos que no es contemplen als mapes d’una ruta concreta.
Els sistemes d’accessibilitat wayfinding pretenen ser predictibles, inclusius, intuïtius, flexibles. S’actualitzen constantment, segons les alteracions que es van succeint a l’espai urbà, i representen la diversitat de tota la població; així, els impulsors d’aquestes tècniques d’orientació intenten dissenyar suports físics o digitals —mapes, pictogrames informatius, diferents tipus de plànols, rutes temàtiques, dibuixos específics per representar elements naturals, explicacions de processos en forma de vinyetes, etc.—.
Entorns amigables amb l’autisme
Alguns dels principis wayfinding són útils per a una gran quantitat de neurodivergències, però podem aprofundir encara més en un altre tipus d’ajuts si ens referim específicament a l’autisme i a la seva idiosincràsia particular a l’hora de relacionar-se amb diferents entorns, tant coneguts com desconeguts.
En una parada d’autobús, per exemple, és probable que una persona autista senti una certa incomoditat i es plantegi una sèrie de dubtes: “Quan passarà exactament el bus següent? Anirà massa ràpid i no ho podré parar? Per què les pantalles que indiquen la freqüència de pas no funcionen? Què passarà si el conductor modifica el trajecte a mig camí? Les persones que esperen al meu costat respectaran el torn d’arribada a la parada per entrar al bus o es colaran abans que ningú per triar el millor seient? Hi haurà massa gent a l’interior i no em podré asseure?” Entre molts altres dubtes.
Òbviament, és pràcticament impossible eliminar la incertesa, dissenyar sistemes per anticipar-ho absolutament tot o senyalitzar itineraris amb una precisió mil·limètrica, però sí que hi ha tècniques per reduir els estímuls molestos, evitar sobrecàrregues sensorials i cognitives, estructurar i anticipar situacions complicades, i, en definitiva, ajudar les persones autistes a mentalitzar-se i preparar-se per fer front a una situació difícil. Per això, cal respectar les particularitats sensorials, crear entorns predictius i clars —anticipar novetats, canvis, dies festius o atípics, moments de break—, simplificar el llenguatge —utilitzar un to preferiblement lent i no massa fort, amb poques metàfores, i assegurar-se d’haver captat l’atenció abans de parlar-ne, estructurar l’espai i el temps de certes activitats, respectar el pensament visual —ideogrames, pictogrames, vinyetes de còmic, etc.— i compensar problemes de generalització.
Aprofundint una mica més en el llenguatge, és recomanable fer servir tècniques de lectura fàcil per transmetre informacions de forma escrita. Aquest sistema consisteix en una sèrie de pautes i recomanacions de redacció de textos, disseny i maquetació de documents per fer accessibles certs coneixements a persones amb dificultats de comprensió lectora —entre elles, moltes persones autistes—. Un text en lectura fàcil, a grans trets, ha de contenir un vocabulari senzill, freqüent i familiar, una morfologia i sintaxi simple, poques inferències, llenguatge literal —no figurat— i no demanar gaires coneixements previs al lector, ni tampoc una gran capacitat memorística.
Accessibilitat cognitiva a la feina
Com se sentirà segura una persona autista a l’edifici del lloc de treball? No hi ha una resposta única pel fet que tots som diferents, però sí que hi ha unes regles generals: eliminar els estímuls distractors —persianes movent-se, radiadors sorollosos, temperatures extremes o poc agradables—, dividir els espais segons la seva funció —a la sala A, per exemple, els treballadors dediquen el seu temps a esmorzar i xerrar, i a la sala B poden elaborar els seus projectes—, evitar colors estridents o reflectors per a terra o parets —preferiblement, fer servir colors pastel—, respectar l’espai personal —les aglomeracions solen atabalar-nos—, utilitzar sistemes d’aïllament acústic si és necessari —per reduir l’excés de soroll del carrer—, eludir l’ús de patrons tipus trencaclosques o altres tipus de combinacions fraccionades en terres i parets, utilitzar colors diferents per a diferents plantes, o utilitzar etiquetes o post-its per recordar de manera visual on es guarden certs elements.
Pel que fa al temps, la predictibilitat és imprescindible; seria recomanable anticipar quan passarà alguna cosa i en quina seqüència, representar conceptes abstractes de forma visual, indicar la durada d’una activitat amb pictogrames o mitjançant l’ús de timbres i temporitzadors visuals, fer servir agendes —amb dibuixos, símbols i altres icones— per organitzar les activitats a realitzar en diferents dies, establir rutines —evitar, en la mesura que sigui possible, la improvisació, els canvis sobtats, les ambigüitats o explicacions poc clares de terminis de lliurament—. És molt possible que, si es compleixen moltes d’aquestes premisses, la persona autista se senti molt més còmoda i confiada en el lloc de treball i sigui capaç de treure a la llum tot el potencial que porta a dins.
Article de Montse Bizarro, col·laboradora de Specialisterne España.
BIBLIOGRAFIA
Formación “Validadores en lectura fácil y entornos accesibles”, una iniciativa de Confederación Autismo España, Universidad de Sevilla y Cátedra de Autismo, e impartido en el Campus Autismo de Autismo España.
Contreras, M. R., Sage, D. S (2019). Material para facilitar la aplicación de la Norma Española Experimental UNE 153101 EX. Sevilla: Laboratorio de Diversidad, Cognición y Lenguaje Departamento de Psicología Evolutiva y de la Educación.
Degner, M., & Muller, C. M. (2008). Special ways of thinking – Training eith the TEACCH method. Nordhausen: Verlag Kleine Wege.
Earles-Vollrath, T., Cook, K & Ganz, J. (2006). How to develop and implement visual supports. Austin, TX: Pro-Ed.
Ibáñez, Gabriela Paloma (2018). De los métodos en señalética, wayfinding y diseño gráfico experiencial. México: Universidad Autónoma Metropolitana, Unidad Azcapotzalco.